Parcs plens de records,
de nuvols i d’herba humida.
Parcs plens d’arbres
per passar-hi les tardes,
i les estones lliures de dissabte.
Parcs plens d’amagatalls
i de taules de picnic
on hi dinaven cada dia el nostre sandwich.
He tornat a passar per escales d’institus,
que guarden mil i un records,
com el d’aquell primer petò.
Tambè he tornat a passat per aquells arbres i aquella gespa,
on ens hi vam passar moltes tardes i dies de juliol.
Mentre la ciutat ha canviat moltissim,
a excepció els McDonalds,
en el parc tot segueix igual,
com si els anys no haguessin passat.
Pero la veritat,
es que 11 anys desprès,
tot ha canviat.
Pero tot i els anys passats,
I tots els canvis que hem patit,
els records encara persisteixen.
