Acabo el 2011 i començo el 2012 tot fent un cop d’ull enrere per veure allò que el dia a dia no et deixa veure. Imaginàriament em faig la imatge de com si d’una gràfica de coordenades cartesianes es tractés, i intento marcar els punts que he anat seguint dia a dia, on podría posar a l’eix d’ordenades un índex imaginari de la felicitat i benestar, i a l’eix d’abscisses el transcurs del temps, ja sigui en mesos, setmanes, dies,hores, minuts o segons.
Potser és el pas del temps, però si altres anys podia veure clarament si el meu índex de la felicitat i el benestar havia augmentat o disminuït, aquest any, difícilment em veuria capaç d’interpretar el meu propi gràfic.
En primer lloc, aquest any ha estat un any amb moltes cruïlles i interseccions al llarg del camí. Un fet que ha comportat escollir en molts moments entre dues opcions totalment oposades, entre allò que és teu o allò que és nostre, entre deixar fer o fer, o senzillament en ser-hi o no ser-hi. I sense tenir cap dubte, que allò fet, fet està, sempre et preguntes i si enlloc d’això, hagués fet l’altre cosa…
També ha estat un any d’alegries i de decepcions, pròpies i alienes. Un any amb victòries i derrotes, i de molt pocs empats. Ha estat l’any de la crisi laboral a l’entorn, però al mateix temps de d’alegries merescudes.
Ha estat un any d’humanitat i reaccions humanes noves o que bàsicament no havia parat atenció. Reaccions que han estat bones, però també en molts casos dolentes, decepcionants o com a mínim sorprenents. Reaccions envers a “problemes” i “dificultats” i també reaccions a Problemes i Dificultats.
Però sobretot, si alguna cosa haig de destacar, és que ha estat un any, on el llisto de la valoració ha canviat la seva perspectiva d’un any per l’altre. I sense voler valorar si això és o serà positiu, el temps ho dirà, em quedo amb una frase per aquest 2012, i és que senzillament, #quetinguemsort.
